Jo no volia ser escriptor.
Ni humorista.
Ni “aquell senyor que parla d’ansietat amb un somriure inquietantment tranquil”.
Jo volia una vida normal: dormir, treballar, riure de tant en tant i no sentir que el meu sistema nerviós estava assajant un cop d’estat cada dimarts.
Però l’ansietat va aparèixer amb energia de productor executiu. Va entrar sense permís, em va canviar el guió i va decidir que la meva vida seria una barreja entre thriller psicològic i comèdia involuntària.
La bona notícia és que en vaig sortir viu.
La dolenta és que ara tinc material.
Així que ho vaig convertir tot en feina. Ara escric, faig conferències, faig divulgació i he creat Bye Bye Ansietat, un projecte per ajudar altres persones a entendre què els passa i com treballar-ho de veritat. Sense fum, sense miracles i sense discursos de “vibra alt” mentre tu estàs intentant recordar com es respira.
He escrit diversos llibres sobre ansietat i benestar, i també pujo als escenaris en format de monòleg perquè, quan la por perd solemnitat, perd força. I això importa.
Soc algú que ha passat per aquí, que ha après, s’ha format, ha caigut unes quantes vegades i ha decidit compartir eines útils amb honestedat i humor. Perquè de vegades una bona explicació ajuda. I de vegades, a més, una rialla et torna l’oxigen.
Jo no vaig triar aquest personatge.
Però ja que em van donar el paper, penso interpretar-lo com si m’hi anés la salut.
Que, de fet, anava una mica d’això.